La sessió amb en Jaume Pérez Payarols va ser tres vegades sorprenent. Sorprenent per la potència d’un equip de metges, infermeres i personal auxiliar. Doblement sorprenent per la voluntad d’un equip en innovar i diferenciar-se. Triplement sorprenent per com l’Hospital Sant Joan de Déu aconsegueix liderar amb una més que evident falta de recursos.

La 32ena edició del #trinxat va reunir a molts #trinxat-residents Agustí López d’inspira-project, Ana Tarragona de elnan.cat, Bernadette Farriol de fesomia, Ernest Benach de tastic, Hildebrand Salvat de Ceres, Lluis Palleja de Concentrats Pallejà, Mar Camacho de la URV Xavier Fähndrich de l’Ajuntament de Valls, Xavier Menduiña d’ahoramoda i Xavier Plana de icam. Com a #trinxat-convidats Montse Torrents de la URV, Joan Josep Mestre de l’Ajuntament de Valls, Noemí Nieto de l’Hospital PIUS de Valls, Joan Castillo de e-urek, Carles Abelló del Grup Sagessa, Jordi Cartanyà del CEICS, Joan de Pablo de l’Institut Pere Mata i Marco Inzitari del Parc Sanitari Pere Virgili.

La roda no és innovació. El carretó, si que ho és

A l’inici de la presentació d’en Jaume ens mostra números de l’Hospital Sant Joan de Déu. Alguns d’aquests números deixen a l’Hospital en un molt bon paper a nivell nacional, estatal i europeu: és l’hospital pediàtric que més publica a Espanya i el quart a nivell europeu. El seu pressupost és proper als 132M€ i ocupa a uns 1500 professionals. Al capdamunt el tema econòmic és molt important per aconseguir la pervivència en el temps mínima necessària per obtenir resultats. Un fet molt sorprenent és que el Great Ormond Hospital de Londres, considerat un dels dos referents a nivell mundial, recull a l’any vora de 70 M£ en tant que Sant Joan de Déu no arriba als 6 M€. Un dels canvis substancials en la gestió hospitalària dels darrers anys és que el focus deixa d’estar orientat únicament al pacient i als familiars, que porta a uns 1.300 actes diaris, per passar a atendre les interaccions a les xarxes socials, que ens porta a una potencialitat de 132.000 actes diaris.  En Jaume ens explica sorprès com una publicació en la web de guies metabòliques, dona com a resultat intervencions de diverses parts del món. Organitzativament parlant, la unitat de comunicació de l’hospital està integrada dins de la direcció d’innovació.

En Jaume ens exposa la seva idea que la innovació ha d’estar integrada dins de tots els processos de l’Hospital, i no estar en una àrea finalista. És això el que diferencia la investigació de la innovació, la primera és transformar diners en coneixement en tant que la segona és retornar el coneixement en diners. El resultat de tot plegat, és que l’estàndard internacional entre invencions-patents-llicències-spinoffs és 100-30-10-3, en tant que a nivell estatal estem a 30-15-1-3. Aprofitant la coneguda sentència de Henry Ford “si hagués preguntat a la gent que volia, m’haguessin demanat un cavall més ràpid”.

Innovar és una necessitat, no una elecció

Això es resumeix en que innovar no és millorar el que ja existeix, és crear el que no existeix, afegint nou valor. Aquest punt és molt fàcil de veure quan es recorda la revolució dels models de gestió de la qualitat de principis dels anys 90. A la millora continua no es cor cap risc, simplement és un balanç entre la millora en aspectes tècnics objectivables i el cost de realització. En canvi, en la innovació es corren riscos, sorpreses i existeixen aspectes no control·lables (tant en el procés com en el producte). Exemples d’innovació que van sortint durant la conversa són els mobles d’IKEA que uneixen disseny i economia; el primer iphone que afegeix característiques no contemplades en un telèfon, o el Guggenheim que inicia la regeneració de la ria de Bilbao aconseguint que oblidem el “Bilbao és lletja”.

En Jaume ens pregunta perquè cal innovar? En la situació actual de transferència tecnològica i de globalització no és possible atreure i retenir els millors professionals si no es disposa de programes d’innovació que incloguin tots els estrats de les organitzacions. En el cas d’un Hospital: entorn, personal de l’Hospital i pacients i familiars. Un valor afegit a aquest procés de fidelització del talent, professional i de l’entorn, és el prestigi que s’assoleix a l’interactuar amb organitzacions innovadores.

Cal treballar amb el pacient, enlloc de pel pacient

En aquest moment de la conversa amb en Jaume, el concepte open-innovation planava damunt de la sala de la làmpada de El Círcol de #Reus. Un exemple brillant i amb bons resultats d’aquest #thinkoutsidethebox és el programa CocaLife que, en poques paraules, és aprofitar la extensa xarxa de distribució de Coca-Cola a l’Àfrica, sovint en bicicletes, per fer arribar medicaments i medicines a llocs on, habitualment per una qüestió de recursos, no arriben. Un altre exemple en el qual Sant Joan de Déu va participar és el programa Espalda Sana de MiquelRius en que  els responsables d’investigació de l’hospital van realitzar una anàlisi de les motxilles existents al mercat, consultar bibliografia internacional sobre malalties d’esquena i estudis de sobrepès en les motxilles i van fer proves en nens de diferents edats fins a aconseguir, després de gairebé un any d’investigació, la motxilla ergonòmica ideal.

Però com estructura Sant Joan de Déu aquest procés d’innovació? Les idees poden arribar de qualsevol font (interna, e-mail, gestor d’idees, mitjançant trobades ad-hoc o per networking) i es registren en un Gestor d’idees. A l’inici, aquesta “idea” ha de respondre a quatre preguntes: què es?, per a què serveix?, a quina necessitat respon? i, finalment, a qui beneficia, i com?. Aquestes idees, que tothom les pot veure, són gestionades per 6 Innovation Champions que les estudien amb detall desde tots els aspectes (incloent l’econòmic i d’explotació) i que, desprès d’un rastreig bibliogràfic, les entrega a un Comitè d’innovació que gestiona el seu desenvolupament amb una Agència Externa. Un exemple d’aquest procés és el paljoc, un peu degotador amb menys impacte per la canalla que està ingressada o en tractament a l’Hospital.

A partir d’aquí vàrem continuar la conversa mentres sopàvem. Va sortir el Kid’s Cluster, els contes bassats en emocions de Castellnou, de les 15 patents en 5 anys i dels 2 spin-offs en 5 anys de feina, del Gazelab de BCNInnova, de l’Hospital Líquid… i de moltes més coses però, com sempre, es quedaran a la sala del #trinxat.

[slideonline id=5578]

fotografia de capçalera de @marcarza