Amb una mica de retard va començar la nova temporada del #trinxat 2011-2012 amb els canvis que havíem anunciat, per aquesta primera edició vam poder fruir d’una petita conferència de 30 minuts oberta a tothom per part del nostre ponent, en aquest cas en Ramon Ros de Tous, on es va parlar d’Internacionalització.

Va ser una posada en escena de dades, exemples i casos per enfocar les diferents vies d’internacionalització, bàsica en molts sectors, i necessària en aquest moments de crisis, però sobretot va ser una posada en escena de sentit comú, molts dels assistents ens van comentar que el millor no havien sigut els conceptes clars que havia expressat en Ramon, sinó el fet de fer reflexionar, i pensar l’auditori, el qui som, com ens veuen i on anem, sempre parlant de marca ressonava en cada transparència.

Paraules com simple, passió, equip, màgia, humilitat, concentració i sobretot no tenir complexes ens van acompanyar en tot el parlament, el ponent va fer molt èmfasi en no tenir por, en sortir a fora i creure’ns el que tenim, i a una pregunta del públic posant exemple d’Itàlia, els va definir com els reis de l’oportunitat.

Va fer un repàs a Tous, l’empresa que lidera en aquest moments, empresa que trenca algunes estadístiques com el fet de que 5 dels 9 membres del consell d’administració de l’empresa son dones, dada poc habitual en una empresa d’aquestes dimensions. Actualment Mèxic és el segon país on la marca gaudeix d’un posicionament molt similar al de l’empresa Prada. També ens va fer un mapa de com està el Japó, on el luxe és molt luxe segons en Ramon, i on la marca està posicionada al mig com a marca de luxe assequible de joieria. En el repàs d’USA s’ha remarcat la dificultat d’actuar sobre aquest país, ple d’oportunitats, però costós en tots els aspectes.

En Ramon ens va transmetre passió per la seva feina, sentit comú i va remarcar la intuïció en els negocis, si es seguissin certes dades no es faria re va comentar, en un moment que Europa està més prop d’un parc temàtic, és un molt bon moment per desacomplexar-nos, creure’ns el que tenim i sortir a l’estranger sense cap tipus de por.

(foto original de @trinamilan)