Darrer trinxat “normal” del curs 2011-2012. Aquest cop hem marxat de #Reus per arribar-nos fins a #Valls a parlar de #castellers i de #castells. L’Àngel Solé i el seu equip ens van oferir un #trinxatnotrinxat molt especial. Què es pot destacar d’aquest #trinxat? Sense dubte, la extraordinària passió i la autenticitat de les converses quan hi ha #castellers pel mig. També faré una confessió… hem feia respecte aquesta sessió. Els #castellers són un fet arrelat a la terra i, com sol succeir en aquests casos, el debat es prometia apassionat. Un punt especial a destacar, mai s’hagués pogut fer aquest #trinxat sense la ajuda de n’Ivan Rodon, que va exercir de Vallenc i #casteller acollint-nos a tots. Moltes gràcies.

Com a sospitosos habituals de l’equip de #trinxat-residents teníem aAgustí López,Ana Tarragona, Ernest Benach,Lluís Pallejà,Mar Camacho, Xavier Fähndrich i Xavier Menduiña. Com #trinxat-convidats cares noves i (algunes) cares conegudes… Albert Grau de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, Carles Esteve cronista casteller, Gemma Hernández de URSA, Ivan Rodon de Vilaniu Comunicació, Joan Ibarra i Manel Urbano de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, Joan Sala del Xiquets de Tarragona, Joan Josep Mestre de LenardBCN, Jordi Bertran gestor cultural, Josep Cortès de la Colla Joves Xiquets de Valls, Josep Torrenyo dels Castellers de Vilafranca i alma-pater de @castellsTuits, Noemí Nieto del Pius Hospital de Valls, Oscar Peris de Grup MICROS, Quico Domènech de NW La Revista de Reus i Raül Franquet emprenedor.

La declaració projecta i ordena els castells.

Desprès d’una introducció biogràfica d’en Josep Bargalló i la seva relació amb el món dels castells, on aprofita per deixar caure alguna pulla “fa molt de temps, en acabar una jornada, rebies una trucada de qui tenia, normalment, menys paraula per fer-ho”, ens comenta que fa uns 18 mesos l’Ajuntament de Tarragona li demana opinió de com es pot modernitzar el concurs de castells de Tarragona. Òbviament això es recolza en el fet que els castells fossin declarats patrimoni immaterial de la humanitat. Aquesta declaració té trets distintius respecte a la resta d’element patrimonials dels Països Catalans ja que no es fan en un sol lloc (com ara la Patum de Berga) o un sol dia (com ara El Cant de la Sibil·la la nit de Nadal). A aquestes diferències de forma, cal sumar una diferència de fons que, alhora es converteix en una oportunitat: la declaració pot servir per projectar els castells i per ordenar-los estructuralment (a tall d’exemple, en el cas de La Patum va servir per a blindar-la d’ingerències externes).

#castellers és l’equivalent a #laTdP o #frac1

A continuació en Josep ens pregunta perquè han arribat els castells on han arribat? Segons ell és la activitat cultural que està més posada al dia. Un exemple clar és la utilització del hashtag #castellers que serveix per a seguir la “retransmissió” simultània de les actuacions a diverses places de la mateixa forma que #laTdP o #frac1 amb el fútbol. Aquest estar state-of-the-art fa que el món casteller es pugui professionalitzar en determinats aspectes (pel que al concurs de castells es refereix, s’inclourà una direcció tècnica i es treballarà per a obrir-lo en dos anys a 60 colles).

El 2011 es fan tres documentals del món casteller

Es Josep cita com a exemple als Castellers de Vilafranca com una de les primeres colles que estan professionalitzant activitats de suport dins de la colla. Aquest punt va generar un gran debat entre els #castellers que estaven al #trinxat i els que no tenim ni idea de la dinàmica interna d’una colla castellera. Vist des de fora no s’acaba d’entendre el perquè no es pot professionalitzar algun aspecte d’una institució que pot arribar a un pressupost de 300.000€/any, en tant que des de dins es pateix pel fet que aquesta especialització no trenqui la puresa del fet casteller…

Sigui com sigui, el món del dospuntzerisme proporciona estructures ideals de promoció pels #castellers que permet, literalment, que la xarxa esclati com, per exemple, els Castellers de Vilafranca a NYC, la Colla Vella al Camp Nou o el dia que s’aconsegueix el Patrimoni Immaterial de la  Humanitat.

L’èxit dels #castellers és producte dels valors del fet casteller

Segons ens comenta en Josep, hi ha empreses multinacionals que no tenen la seu a Catalunya que demanen ser patrocinador principal del Concurs de Castells. Això s’explica perquè volen associar-se amb els valors del fet casteller (solidaritat, treball col·lectiu, cada peça és diferent però és important…), extreure’ls i aplicar-los a la seva empresa. En aquest punt ens tornem a enganxar amb la professionalització de determinats aspectes. Alguns #castellers no veuen clar que s’hagi d’adequar les estructures de les diverses parts implicades (concurs, coordinadora, colles grans) i posen de manifest la extrema dificultat de coordinar fins a 500 persones sense rebre cap retribució a canvi. Tot i això, tots els caps de colla present reconeixen que han hagut de fer feines que no farien… ni que els paguessin!!!.

Els castells són cultura, no són esport

A partir d’aquest punt i, com sempre, el debat s’anima i es va tornant més caòtic i, per tant, més difícil d’explicar a posteriori. El que és cert és que tots vàrem estar (més o menys) d’acord quan en @lluispalleja afirma que algun dels projectes d’integració amb major nivell d’èxit els ha estat relacionat amb el món dels castells, o que no es pot anar “en plan cutre” si es vol mantenir el nivell assolit, o que les colles són el reflex de la  realitat (tot i que això no vol dir gaire res)… aprofitaré les conclusions que en @xfahndrich va piular a l’endemà:

   (1) Els #castellers beuen gintonic, i aguanten bé.

   (2) Els #castellers no competeixen, competeixen.

   (3) Els #castellers saben combinar passió i seny quan parlen de #castells.

   (4) Als #castellers els preocupa que la professionalització malmeti la tradició

   (5) Els #castellers fan grans esforços econòmics particulars per fer gran el fet casteller

   (6) Els #castellers saber que ser Patrimoni Humanitat portarà canvis, però s’ho miren amb recel

   (7) Els #castellers són una metàfora del país i la millor imatge que Catalunya pot projectar fora.

I ara ja, sense res més a dir, gràcies a tots per un altre #trinxat apassionat i apassionant que tanca la segona temporada regular.