Doncs apa, desprès del descans del mes de gener, ja tornem a ser…. a Tarragona. Destaca de tot el sopar, el concepte turisme Fordista que, amb una primera aproximació, seria aplicar el concepte Chain Production al turisme. Aquest cop hem estat a Tarragona, a l’Hotel Ciutat de Tarragona de la cadena SB que ens cedeix una habitació pel ponent o per aquells que venen de fora. L’equip de l’Hotel ens va preparar un sopar gama extra. Com a #trinxat-residents teníem als sospitosos habituals Ana Tarragona, Ernest Benach, Jaime Polo, Jaume Batista, Jordi Planas, Mar Camacho, Marc Arza, Xavier Fähndrich i Xavier Menduiña (teníem alguna baixa molt sibarítica ;-)). Com #trinxat-convidats moltes cares conegudes…. Angel Pérez Magrané de RAONIA, Anton Aymemí que és consultor en residus, Cecilia Bofarull de DOMO-A, Guillem Ramos-Salvat de delcamp.cat, Hildebrand Salvat de Gabinet Ceres, Ivan Rodon de Vilaniu Comunicació, Josep Maria Cartanyà director d’un IES i apassionat per la evolució humana, Josep Rodrigo cap de comunicació on-line de SB Hotels, Josep Ros de NCORA, Oscar Peris de Grup Micros, Ramon Masip de INFOCKET i Raül Franquet que es defineix com emprenedor.
En Jose Antonio Donaire té un profund coneixement del fet turístic en el sentit més ampli que es vulgui entendre la paraula. Ell va començar aquesta presa del #trinxat dient que el turisme l’ha perseguit tota la vida, i tal i com vam poder comprovar, n’ha sabut treure partit ell i profit tot el sector.
Ja en les presentacions de la taula ens adonem que, d’alguna manera, tots els presents ens dediquem al turisme, directa o indirectament, i es que aquesta terra, la nostra, a pesar de los pesares (o no) és turística des de fa molt de temps.
Els turistes són operadors/consumidors de les imatges dels llocs.
Durant el sopar a part de molts temes, van sorgir moltes reflexions i no només de turisme sinó també de 2.0, d’educació, de política, de país.
Ens va explicar la seva experiència pilot i innovadora de l’assignatura #teet01, una assignatura impartida només per twitter i altres eines de les xarxes socials. Aquest “experiment” li ha ajudat a treure algunes conclusions com que en una assignatura així els alumnes poden anar a classe amb ordinador i utilitzar-lo per piular a l’aula, però també fora d’ella; que el futur passa per aprendre a treballar en xarxa, o que el paper del professor es pot convertir en el d’un coordinador, i això pot ser un primer pas en un canvi de model de formació.
La microsegmentació de les motivaciones porta a una transformació simbólica del turismo
En Donaire ens fa, també, un diagnòstic del canvi radical en el comportament dels turistes amb la irrupció de les xarxes social. Actualment els turistes comencen a parlar entre ells, el turisme és microsegmenta –teoria de la Long Tail- en motivacions múltiples i, a més, el turista vol deixar de ser “turista” i vol esdevenir un “turista no turista”, el que anomena una transformació simbòlica en busca de la autencitat. Les destinacions tenen la clau de l’èxit si saben declinar-se cap a la cultura del turista, especialment les d’interior on una adequada fixació de valors que pivoti al voltant de paisatge- identitat- productes d’una forma creativa i innovadora pot fer que tinguin o no un lloc en el mercat turístic.
Això sí, en Donaire ens emplaça a aprofitar la informació que els turistes pengen a les xarxes per gestionar les destinacions, però adverteix que que el turisme 2.0 és una bona resposta al turisme 1.0 però no un bon substitut al turisme actual.
En resum, una nova presa del #trinxat on gaudit de nou d’un ponent d’altíssim nivell.
Post escrit en col·laboració amb Ana Tarragona