#Lolalopez #trinxat les societats africanes són les més interculturals,les nostres les que ho són menys #tuitesmenat pic.twitter.com/w5nFU3XHGH
— Mar Camacho (@marett) March 19, 2015
A Reus el #trinxat de març viatja fins l’Àfrica i fins al fons dels principis que considerem més fonamentals, ens acompanya Lola López, antropòloga, directora del Centre d’Estudis Africans de Barcelona i experta en Interculturalitat. A taula també hi ha Agustí López, Hildebrand Salvat, Jaume Batista, Lluís Pallejà, Marc Arza, Xavier Fähndrich, Albert Roca, Marta Cortada, Joan Castillo, Mar Camacho, Xavier Plana, Raquel Prius, Jordi Bages, Josep M. Cartanyà, Pau Frigola, Pineda Vaquer, Olga Pons, Maria Sànchez Canaleta, Víctor Monreal i Bernadette Farriol.
Tot començar per buscar arguments raonats
La Lola explica que ella va viure la migració com un procés dolorós, neix a Galícia i creix a Catalunya, en un entorn on els hàbits culturals adquirits en la família es posen en qüestió. De gran busca els arguments per comprendre des de l’anàlisi la seva experiència, i descobreix amb l’antropologia que en un context i en uns hàbits culturals sempre s’hi troba una raó lògica.
L’Àfrica que no sabem veure
Europa té el mal hàbit d’interpretar Àfrica des d’una actitud prepotent, i gens madura, Àfrica es defineix per una sèrie repetitiva d’estereotips extremadament allunyats de la realitat. Per a la Lola ens equivoquem quan construïm la imatge d’Àfrica sense observar, ni analitzar, ni valorar; construïm a través d’un efecte mirall, a través de la nostra pròpia imatge, “el que pensa Pere de Joan diu més de Pere que de Joan” és aquí una dita que encaixa perfectament.
Cal que ens preguntem quina part de nosaltres mateixos activem quan definim els estereotips amb què formen el nostre model d’Àfrica. Els occidentals creiem que ja tenim la major part dels conflictes personals i socials resolts, i comentem així el gran error de la ignorància cega. El preu que en paguem és molt alt: desaprofitem un immens capital cognitiu i de coneixement, que només podríem adquirir des d’una relació entre iguals que no som capaços de modelar.
Lola també és molt crítica amb les polítiques per al desenvolupament, creu que estan seguint sistemes que tenen origen en el neocolonialisme, cal eliminar la condescendència i la superioritat, reconèixer el coneixement i la capacitat d’autogestió dels africans.
L’espai de poder de la dona africana
Des d’un esquema de gènere construït a occident no és possible identificar els espais de poder de les dones africanes. A Europa la llibertat individual és un valor fonamental, és en aquest valor que es fonamenta la defensa de la igualtat de gènere i el dret de les dones per ser tan lliures i independents com ho són els homes. A Àfrica la cohesió de grup és el valor fonamental, la importància de la comunitat és el pilar que defineix rols. En aquest marc les dones tenen un espai de poder propi, dins d’un agrupament familiar que arriba a integrar grups d’entre 40 i 50 persones, són les gestores de l’activitat familiar, dels casaments, dels naixements i dels vincles.
També en aquest sentit el valor de ser mare és clau, fonamental i indissoluble de la feminitat, la maternitat és la materialització de l’adultesa. Des d’aquesta perspectiva, una dona occidental, que se sent lliure per decidir no tenir fills, es considera una persona immadura, que no ha sabut aportar el seu valor més transcendental a la comunitat.
Assimilació, multiculturalitat, interculturalitat
Es demanen a Lola que ens expliqui la diferència entre Assimilació, multiculturalitat i interculturalitat i ho exposa amb concreció contundent i molta claredat.
Integració és sinònim d’assimilació, pretén anul·lar totes les referències i models originals del nouvingut perquè adapti com a únics els models de la cultura receptora.
La multiculturalitat accepta els trets distintius de caràcter folklòric, permet manifestacions culturals en festes, però manté les persones d’altres cultures aïllades, sense possibilitats de participar en situacions de poder.
Lola considera que l’alternativa que té sentit és la interculturalitat, és aquest el model que reconeix que els migrants poden aportar elements de valor que ajudin a millorar la comunitat. En aquest sentit, per exemple la multiculturalitat ens podria ajudar a trobar una nova i millor forma de gestionar la relació familiar amb els avis.
Les TIC a l’Àfrica
L’accés a internet i els terminals mòbils han entrat ràpidament en les formes d’organització socials de l’Àfrica, els africans han estat ràpids i creatius integrant aquests recursos. En una comunitat on la propietat privada no existeix, un terminal mòbil s’utilitza per a tota la gran família i té efectes en fets tan importants com els resultats electorals, les transaccions econòmiques i les dinàmiques organitzatives habituals. Per exemple, Lola comenta com és d’útil el mòbil per als africans que s’amaguen als boscos de Melilla buscant el moment de saltar la tanca per entrar a Espanya.
La fugida cap a Europa no té retorn
Pel que fa als africans que marxen cap a Europa buscant una qualitat de vida que molts no troben, comenta que és un problema gravíssim, sobretot perquè la persona que inicia aquesta marxa queda atrapat de per vida: la societat local no entén el retorn, no reconeix que la imatge de riquesa i prosperitat que tenen d’Europa no és certa, neguen qualsevol argument que mostra la situació de desaparició de molts migrants, i els pocs que tornen a casa són rebutjats durant anys, i expulsats del cercle familiar. Novament aquí els estereotips impedeixen comprendre la realitat, s’anul·la la capacitat per trobar alternatives efectives i que aportin una solució positiva.
Parlem de l’ablació
Queda pel final de la conversa parlar de l’ablació, i la Lola en aquest tema es manté ferma amb el seu enfocament. Creu que des d’Europa tornem a plantejar-ho des d’una visió ennuvolada. La intensa lluita per la llibertat individual de les persones i el desig de la dona occidental per ser igual que els homes, no ens permet trobar els arguments de pes que necessita la comunitat africana per abolir aquesta pràctica. El discurs de la llibertat individual i el dret a gestionar el propi cos no és un argument valuós per a les dones africanes, motius més pràctics i banals, com el fet que l’ablació pot provocar problemes de salut importants o el risc per a les famílies que viuen a Europa de perdre la tutela de les seves filles tenen molt més efecte quan es treballa per eliminar aquesta pràctica.
Ha estat aquest un #trinxat de conversa intensa, on cada frase aporta idees de pes, bons arguments amb la força suficient perquè ens qüestionem desenes de principis que molts considerem valors fonamentals: l’exercici de posar-nos entre les cordes i reconstruir els propis valors, una activitat necessària per a un dijous de #trinxat.