En aquest segon #trinxat de les comarques gironines, celebrat el 9 d’octubre de 2014 al restaurant La Calèndula de Girona, vam tenir l’oportunitat d’escoltar en un ambient molt distès a en Salvador Sunyer, conegut principalment per ser el cap visible de qui organitza el festival de teatre Temporada Alta.
Al #trinxat hi van participar un bon número de #trinxat-residents… Cristina Valentí, Meius Ferrés i Miquel Duran, David Martí i Xevi Montoya, Francesc Grau, Jaume Marín, Joan Castillo, Josep Comas i com a #trinxat-convidats Albert Genover actor i comunicador , Antoni Rojas de ICRPC, David Pardos, Dilmer Alvarado freelance, Dolors Vidal de UdG, Jordi Regincós de la UPC, Lluís Serra de CaixaBanc, Maite Esteve de Fundació Princep de Girona, Mar de Prada de ohlalart.net i Quim Marcé de Teatre Bescanó.
Només escoltant les seves paraules ja es va veure que és una persona que es mou molt i un gran intel·lectual, la lectura, la cuina i anar a buscar bolets, entre altres, són les seves passions. Ens va desgranar la seva visió de la propera Europa, la que segons ell, el protagonisme l’agafaran les ciutats en comptes dels Estats. Aquestes ciutats tindran de tot però s’especialitzaran en un determinat tema. Creu que Girona, en aquest nou panorama, pot aspirar a ser la ciutat referència del teatre a Europa.
En Salvador ens va parlar de salvar el projecte europeu apostant per l’ensenyament, la sanitat, la cultura. El problema que hi veu en aquesta Europa actual és que s’han creat moltes infraestructures massa grans i ara en el temps que ens trobem, són difícils de mantenir. La recomanació que ens va donar és que continuem treballant a pesar de tot això.
Pel que fa a Girona, ell creu que és un magnífic lloc, especialment pel clima i les distàncies que hi ha al mar i a Barcelona, perquè artistes d’arreu s’hi puguin instal·lar i gaudir d’un turisme que no sigui de mocador, un turisme que aposta per conèixer bé el territori. Ens va posar l’exemple de Venècia on hi viu poca gent però s’hi fan diversos màsters.
Ens va parlar dels dos models que tenim per suportar la cultura, per una banda tenim el continental on la gestió de la cultura és un bé públic i per tant, les institucions s’encarreguen d’aportar el que calgui i per l’altra, el model anglo-saxó on el suport més gran ve a través de les empreses privades, on hi tenen un paper reconegut que els fa apostar per aquesta. Si volem apostar per un model anglo-saxó ens cal una llei de mecenatge on les empreses privades hi trobin incentius.
Dels 91 espectacles que van conformar el Temporada Alta al 2013, van sortir en els mitjans de comunicació una quarantena, el que diu molt de la gran repercussió que té aquest, ara ja és una marca consolidada. Per ell, a diferència de Tàrrega i Edimburg, Temporada Alta no ha d’aspirar a ser una fira com aquestes, sinó aportar quelcom diferent, això sí, fixant-se en elles però amb un segell propi.
Un aspecte clau, per conèixer el que li agrada als espectadors i quin tipus d’aquests assisteixen, ha estat poder emprar un sistema de ticketing per tenir dades, a diferència de l’anterior que les dades se les quedaven la pròpia entitat de ticketing. Amb això s’ha pogut veure que el perfil no és únic sinó molt variat. Un 60% són dones, i el col·lectiu de gais i lesbianes és important. La presència al teatre dels espectadors de casa encara és baixa, i el que ve, és un turista individual (que no va en grup) i que aposta pel teatre internacional o bé les creacions contemporànies.
En el torn de preguntes se’l va preguntar per si amb l’aparició del món digital veu que el teatre s’acabi, ens va dir que és difícil veure el teatre en una pantalla, el teatre cada dia és únic. Creu que s’ha de fer un teatre més qualitatiu que quantitatiu ja que actualment l’aportació pública encara representa una part important en els espectacles. També creu que s’ha de promocionar el teatre a les escoles i algunes actuacions seran específiques per aquestes.