La sessió amb en Pere Joan Cardona va ser de traca i mocador. Brillant, disruptiu, polemista… ens va sacsejar per treure’ns de les idees preconcebudes que portàvem en el que respecta a la indústria farmacèutica, per acabar parlant de país i de maltejat de cervesa.
La 31ena edició del #trinxat va reunir tots els #trinxat-residents Guillem Graell de Perfetti Van Melle Iberia, Jaume Amat de Bioemprèn, Joan Castillo de e-urek, Enric Queralt de FITA10, Artur Miró de Develop Index Ambiental, Xavier Menduiña de ahoramoda, Trina Milan de STIC, Lluís Queralt de Aperam; i una bona part de #trinxat-convidats Natalia Carranza de e-urek, Mireia Macià de e-urek, Sandra Pérez de UB, Guillem Puig de Develop Index Ambiental, Sergi Noguera de Hospital Sant Joan de Déu, Ignasi Graell de CEAL9, Ivo Serrano de Elisava, Isabel Amat de Reig Jofre, Andrea Sáez, Elisabet Sabaté de Globally, Mateu Pla Roca de Institut de Bioenginyeria de Catalunya, Oriol Porta de Hospital de Sant Pau, Angel Cortadelles de Gencat, Montserrat Adzerias de adezeta disseny, Lluis Chico de Neos surgery i Anna Cascante de Sagetis Biotech.
“La investigació científica és per força un procés creatiu”
Pere Joan Cardona es presenta com a llicenciat en medicina i doctor en microbiologia, és premi Calders en novel·la, aquarel·lista, mestre cerveser, bon venedor, seductor i anàrquic, amb aquell punt d’actor o showman. En definitiva, no és un científic sinó un home del renaixement; un home cultivat en diverses arts.
Pere Joan considera que la seva mare el va marcar fortament. Ella era filla d’un industrial de Manresa, ben formada en el terreny de la música i la pintura, ofegada per la societat masclista i paternalista del franquisme. Ell ha heretat aquest amor per les arts i ho vincula fermament amb la ciència ja que la investigació científica per força és un procés creatiu.
In box or outbox: la investigació i les modes
Ell va estudiar medicina pensant que de gran seria metge (i funcionari), però algunes portes se li van anar tancant i aleshores va decidir dedicar-se a la investigació. Primer fent de becari i cobrant un sou miserable. Més endavant, va anar madurant com a científic, en part gràcies als seus viatges a Estats Units on va aprendre molt. La seva experiència en aquell país li va fer arribar a la conclusió que allà qualsevol burro pot fer una vacuna ja que allà et formen i a més tenen diners. Hi ha diferents elements que diferencien la cultura americana i la d’aquí. A finals del S XIX, Rockefeller, l’home més ric del moment gràcies al petroli, va posar diners en investigació i tot això va generar uns fruits que van quedar interioritzats en la cultura americana. A Catalunya en els darrers 15 anys s’ha generat una excel·lència en recerca. Perquè? Doncs perquè s’ha apostat fermament en aquesta línia. A USA, a més, hi ha un tema de supervivència, la gent s’ha d’espavilar, uns anys treballen d’un ofici i al cap d’un temps canvien. També hi ha una participació molt activa dels rics (inversió privada) en la recerca. Aquí, en canvi, no et formen com a investigador i a sobre no tens gaire diners. De fet, el model cultural d’aquí xoca amb la filantropia i com a exemple hi ha la religió cristiana que diu que els rics no van al cel. Aquí s’és molt gremialista i tothom es jubila amb l’ofici que va aprendre de petit. Això ens afecta en la competitivitat i en la innovació. Pere Joan ha patit el tema dels gremis quan volia operar amb porcs ja que el seu sistema pulmonar és molt similar a l’humà i va xocar amb els lobbies del macat i del mico que treballen, no per la ciència, sinó per protegir el seu mercat. Definitivament el gremialisme és contraproduent.
Ara, tan aquí com allà, a tot el món, el sistema de recerca es basa en les modes i tothom investiga allò que es porta. De no fer-ho així no et donaran subvencions per portar-ho a terme. És a dir, o estàs dins, o estàs fora. In or outbox.
El paradigma d’Israel i la mida dels països
Seguint l’estat de la innovació a altres països cal esmentar d’una manera especial Israel, on s’atreu el mateix venture capital que Alemània i França junts. Com a país estan acostumats a la cultura del fracàs que ells ho interpreten com el camí de l’èxit. A Israel promouen moltes start-ups i, si triomfen, reinverteixen en si mateixos. És un país atractiu i es fien molt de les persones. El risc hi és però conviuen tranquil·lament amb ell.
A més, en països petits com Holanda, Dinamarca saben que o ho fan ells o l’estat no ho aguanta. En països més grossos la capacitat d’iniciativa és menor al pensar que el papa estat et pot protegir o solucionar els teus problemes. Per tant, els països petits tenen major emprenedoria i iniciativa del seus ciutadans que els grans.
La regulació farmacèutica
Per una conjunció astral en Pere Joan va aconseguir que muntessin un laboratori com el que tenia a Estats Units i va crear Archivel Farma primera spinoff catalana. L’objectiu era desenvolupar una vacuna contra la tuberculosi tot seguint el procés regulador que cal complir en la indústria farmacèutica. Aquesta regulació és enorme i és la mateixa societat que exigeix aquests requeriments. Es busca el risc zero quan tothom sap que no existeix. Potser per això Pere Joan ha iniciat també treballs amb probiòtics per prevenir la tuberculosi amb un itinerari regulador inferior. Oriol Porta també posa l’exemple de les boles xines que curen però no requereixen de la reglamentació farmacèutica. Són els devices o aparells versus els productes farmacèutics.
Voluntats polítiques
La malària es va aconseguir extingir d’Europa i, en canvi, no s’ha aconseguit a Àfrica. És tan senzill com matar un mosquit! La tuberculosi es podia haver eradicat els anys setanta a tot el món però no es va fer per problemes logístics i de voluntat ferma política. D’això en Pere Joan n’està convençut i és que en els seus darrers estudis va concloure que l’aspirina en baixa dosi prevé la tuberculosi. I si algú es pensa que s’està donant aquest medicament barat de manera sistemàtica és que està equivocat. La conclusió és que no hi ha voluntat per solucionar aquest problema mundial.
En el debat també es planteja la possibilitat que els governs puguin substituir les empreses farmacèutiques però en Pere Joan respon de manera contundent que no veu un fàrmac públic perquè business is business i el tema públic és públic. Són costats oposats.
Si cal triar per una inversió de milions d’euros per un fàrmac que pot resultar erroni a última hora i no es pugui comercialitzar, o construir escoles… Es lògic que el gestor públic triï les escoles …
Fent país
Per tancar ens explica que està treballant en un projecte de producció de malta pensat per a que el món rural català es pugui guanyar la vida al llarg de tot l’any. Actualment som importadors d’aquest producte i, Catalunya, serà rural o no serà!
Alguna cosa més va succeir, però what happens in #trinxat stay in #trinxat.