Ja ha passat el cinquè. El fet més destacable d’aquest #trinxat, a més de la personalitat absolutament aclaparant de l’Oriol Soler, ha estat el perfecte seguiment a twitter del hashtag #trinxat. Segons ens han comentat es podia seguir perfectament de forma remota (això és mèrit tant dels que estan a la sala, com dels que ens seguiu des de casa).

Per cinquena vegada diem de començar puntualment, i us puc assegurar que l’Oriol Soler ha estat el convidat al #trinxat més puntual fins al moment. Hem repetit ubicació a la sala de la xemeneia sota un quadre impressionant donavem pas al cinquè #trinxat amb una única baixa de #trinxat-residents (millorat Jordi). Així teníem a en Jaume Batista, Jaume Polo, Guillem Ramos-Salvat, Ivan Rodón, Ernest Benach, Ana Tarragona, Xavier Fähndrich, Xavier Güell i Xavier Menduiña. Com #trinxat-convidats aquest cop teníem a Àngel Cortadelles biòleg i cap de llista d’ERC a Reus, Jordi Baró periodista i redactor de Catalunya Radio, Ruth Troyano cap de programes especials de cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Yolanda Fernández Sancho cap de premsa de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, Jordi Escoda editor i presentador del programa De Bon Matí de punt6radio, David Fernández periodista que treballa a punt6radio i a Canal Reus, Ignasi Soler cap de comunicació externa de la URV i president del Col·legi de Periodistes de Tarragona, Albert Pallarès consultor de comerç internacional i Maria Pujals psicòloga infantil.

El ponent ha estat l’Oriol Soler, President i Conseller Delegat del diariARA. A aquest projecte que està als seus inicis, l’Oriol Soler afegeix la presidència del grup cooperatiu Cultura03, grup de comunicació que cobreix des de l’edició de revistes a l’edició de llibres. A més, el grup inclou empreses relacionades amb arts gràfiques, organització d’esdeveniments, premsa gratuïta, distribució de continguts digitals i la creació audiovisual.

L’Oriol Soler es descriu com un emprenedor en sèrie, des de la primera revista fundada amb 17 anys a Molllet, a la direcció de la secció de revistes del grup62 (on llença les revistes Descobrir Catalunya, Altaïr i Nat), a la direcció de l’àrea europea de col·leccionables de Hachette on destaca la innovació que es requereix per “inundar els quioscs de les col·leccions més estranyes”; a assumir finalment la direcció del grup Cultura03 buscant contínuament la innovació en les industries culturals. Com a dades rellevants, Sapiens Publicacions té el 50% de la quota de mercat de les revistes en català (inclou capçaleres com Sapiens, Descobrir Catalunya, Cuina, Time Out BCN i Lonely Planet) o 36L Books, que té com a marca comercial Leqtor que és la més gran botiga de llibres on-line en català i castellà.

Hi ha alguna cosa que he vist o no que ens fa diferents

A continuació l’Oriol Soler ens descriu el procés alhora de posar en marxa el diariARA juntament amb en Ferran Rodes (vicepresident de Havas Media, el 5è grup de comunicació del món). Els dos comparteixen la mateixa teoria en la evolució dels media i la mateixa visió de país més enllà del que és la política. Així, defensen que el món està ubicat en una triple cruïlla: una que es viu a nivell mundial en que el món (tal i com està definit ara) està a punt d’acabar-se o passar a una altre fase, una que es viu a nivell dels media en que el model existent està exhaurit com a conseqüència natural de la pròpia evolució del model i una darrera que es viu a nivell de Catalunya com a resultat de la història d’èxit del país que ens ha portat fins a on som, però que ens col·lapsa i que fa que portem un temps de vacances i que sembli que ens faci mandra treballar.

La fotografia ha sortit essencialment guanyant del canvi de model

En aquest punt l’Oriol Soler ens demana un exercici de memòria història. Ara fa 10 anys, l’aparició de les càmeres digitals i la seva popularització porta a que creixi la mortalitat de botigues dedicades a la fotografia i, fins i tot, a la suspensió de pagaments de KODAK (companyia fundada el 1881). Un cop ha passat tot el procés i s’ha netejat d’actors que no saben adaptar-se (o que no han estat a temps) arribem a que la fotografia digital ha generat un nou model de negoci (i no és fàcil generar nous models de negoci tal i com ens va dir en Fernando de la Rosa) i avui en dia es fan més fotografies que mai, s’imprimeixen més fotografies que mai i es genera més xifra de negoci que mai.

La gent i els anunciants estan disposats a pagar per informació de qualitat

Amb tot ens situem al setembre de l’any 2008 i amb la caiguda de Lehman Brothers, l’Oriol Soler i en Ferran Rodés veuen la seva oportunitat i plantegen una llista de sis projectes innovadors en que treballar per a quan torni a sortir de nou el Sol. D’aquests projectes, el menys probable d’arribar a la maduresa és el diariARA… i és l’únic que es manté. Tot i això ens confessà que tots sis es varen posar en funcionament en un moment o en un altre… però això quedarà a la sala del #trinxat.

A Catalunya, hi ha gent que vol més i s’ha de fer alguna cosa per ells.

Segons l’Oriol Soler, el model del diariAra, la única revolució verdadera en premsa en els darrers 30 anys, es basa en cinc característiques invariables que condicionen des de la seva estructura accionarial, passant per la organització executiva fins a la seva distribució. En primer lloc, els diaris continuaran existint de forma independent del mitjà ja que la gent es voldrà continuar informant. En segon lloc,  el model de diari genèric serà autèntic i es podrà tocar, parlar amb ell i per suposat confiar-hi. En tercer lloc, el diari s’ha de sustentar en un model que sigui sostenible per ell mateix, per la venda del producte i no per la capacitat d’influir. En quart lloc, cal assegurar la utilitat del mitjà de la mateixa forma que els forns de pa no sols venen pa de quilo, la informació s’adapta al consumidor. Finalment, el diari ha de ser multiplataforma i, per exemple, un diari en paper és únicament una de les versions del diari.

Així amb tot, l’Oriol Soler i en Ferran Rodés preparen un pla de negoci en el que per tal de fer el diari han de cercar professionals del periodisme i accionistes transversals que blindin el diari en situacions d’alta incertesa. D’aquesta forma es dediquen a trucar a portes i sorprenentment, segons ell, tots accepten. Així l’aventura empresarial es nodreix de noms mediàtics com ara Carles Capdevila, Albert Om, Toni Soler, Xavier Bosch, Antoni Bassas o Joaquim Maria Pujal; o empresarials com Artur Carulla d’Agrolimen, Dani Martinez del Grup Focus, a més del grup Cultura03 i Havas.

L’elit és la gent activa

L’Oriol Soler defensa que la decisió de fer el llançament del diariAra de forma absolutament social els ha permès ubicar-se en uns paràmetres que els situarien com a líders a Espanya amb més de 40.000 amics al facebook i 20.000 seguidors al twitter. Amb tot, la campanya de llançament va tenir un cost aproximat de 300.000€, que és la meitat del que en el seu moment va costar la de Time Out.

La filosofia del talk, touch and trust s’aplica, segons l’Oriol Soler, en que el món que ve se l’ha de sortir a buscar i que, per atreure gent al nostre espai, cal ser autèntic i aprofitar l’amplificació, que aquest cop si, et proporcionen les xarxes socials. Així, el diariAra està fet per anar a buscar a l’elit, entenent-la com la gent activa, la verdadera musculatura del país (ja sigui perquè enganxen cartells o perquè participen a la Marató de TV3).

Per acabar la xerrada abans de donar pas al #trinxat, l’Oriol Soler ens confessa que, ara ja no, el principal condicionant de l’elit ja no és la llengua i que és a aquests als que s’orienta el diariARA.

La plaça està per fer. El somni és realitat

En aquest #trinxat, i com a bon mitjà de comunicació, hi van haver off-the-records que, com sempre, es quedaran pels assistents a la sala de la xemeneia.

Accepto i consento la política de cookies de l\'Associació #trinxat pel coneixement i d\'aquest web.    Configurar y más información
Privacidad